Els clubs de divisió nacional es retroben sols davant del seu destí.  
1955 - 1970 

- Les mentalitats evolucionen, el rugbi també. Els mètodes preconitzats per Fernand Vaquer, el Mariscal, són contestats. La baralladels Antics i dels Moderns s’instal.la.
-A la fi de la temporada 1957-1958, Fernand Vaquer, dirigent emblemàtic, deixa el club.
- Els anys 1960 són anys de ruptura. 1960-1970 : una dècada difícil per la U.S.A.P. Quatre presidents se succeiran: Jean Boy, Fernand Rolland, Marcel Fourcade, Albert Garrigue.
- 1964, una crisi greu sacseja el club  . La U.S.A.P, evita de poc la relegació en segona divisió. Gestió i estructuració plantegen un problema.
- Davant de la urgència, el club recluta jugadors que venen d’altres regions franceses: Claude Salères, Christian Matkowski, Jean-Michel Esponda, Robert Topin … ou de retorn al país com Jo Maso, Jean Carrère, Guy Pujol, Raymond Rébujent, Jean Ponsaillé …
- El 29 de maig 1965, tal el fènix, l’equip de Raymond Rébujent, entrenat per Jean Carrère, reneix de les seves cendres i disputa la final del Challenge du Manoir, al Parc dels Prínceps a París.
- 1968, a la societat, la jerarquia és batuda en bretxa.
- La formació i la realització de nous mètodes d’entrenament, per Marcel Fourcade i Jean Carrère nodreixen esperances. Els júniors d’Henri Sicart obren el camí, guanyant el 1967 el títol de Campió de França júniors Crabos.
- És l’època dels Pierre Bacou, Guy Pujol, Jean-Pierre Marty, Jacques Tisseyre, Jo Maso, Jacques Rodor, Manu Ologaray, Claude Rolland, Jean Carrère, Raymond Rébujent, José Calle, Jean-Claude Cazeilles, Pierre Pouillès, René Aspar, Francis Adroguer, Raymond Sirejols, Robert Topin, Jean-Pierre Cala, Jacques Molinier, Joseph Ponseille … et en juniors des Michel Izquierdo, Paul Foussat, Francis Capeille, Edouard Lloubes, José Arènas, Alain Surjus, Christian Vidal, Alain Delmas, Yves Brunet, Claude Falquès, Daniel Solère, Marc Rousset, Michel Barrière, Paul Desboeuf, Robert Olivéras, Henri Gourbal, José Clua ...