D’un escut de Brennus a l’altre.
1944 - 1955
- Nova migració, després de la del 1926, de jugadors de talent cap als clubs tretzistes i les sirenes quinzistes.
- Però la formació funciona molt bé. És seguida per joves jugadors dels pobles, de la vila i del col.legi de Perpinyà, seleccionats, sota la direcció de François Malet i René Combaut. Aquests joves viuen el rugbi. És el viver de l’equip 1.
- El 04 de maig de 1947, els juniors Reichel de Roger Garau, entrenats per François Malet sota la presidència de Gervais són campions de França.
- De 1950 a 1955, pujada de la U.S.A.P. És l’època dels Jo Respaut, Serge Torreilles, Roger Furcade, Elie Delonca, Gérard Roucariès, André Sanac, Pierre Parisé, Joseph Conill, José Guasch, Jacques Bergue, Jo Galy, René Monié, Georges Gauby, François Gimenez, Roger Capell, René Garrigue, Henri Doutres, Vincent Mestres, René Cazeilles …
- 1952, l’equip 1 de François Grau, entrenat perJoseph Desclaux és finalista del campionat de França.
- La gestió dels clubs de divisió nacional és cada vegada més difícil. Baralla en el món del rugbi. 465 clubs com la U.S.A.P reclamen reformes a la F.F.R la qual el 28 de juny de 1952 les rebutja.
- 1955, l'any faust. Quatre finals, tres títols sota la presidència del senyor Sacaze. L'equip 1 d'André Sanac, Campió de França contra Lourdes a Burdeus 11 a 6, i Challenge du Manoir, entrenat per Joseph Desclaux i administrat per Joseph Tourné. Els júniors de Jean-Pierre Respaut, Campions de França, entrenats per René Combaut. Els júniors Crabos de Jean Augé, finalistes.
L'històric
Agraïments 
D'un escut de Brennus a l'altre. 1944-1955 »
